dijous, 28 de novembre de 2013

Cap d'Any Raspall

Avui, oficialment, es clou l'any Raspall. Ja se sap, els ritus tenen les seves dates i amb l'acte d'avui a St Feliu s'acaba una cosa que va néixer fa molts mesos -i algun any- però que no s'hauria d'acabar mai. La casualitat ha volgut que avui hagi escrit el darrer haiku del dia al costat dret d'aquestes paraules. Dia rere dia he procurat anar-los penjant, com qui fa un enfilall de perles en un collaret. Els haikus s'han acabat, com l'any de celebració, però no hauria de ser així. No és així. La poesia de la Joana perdurarà entre nosaltres, més enllà d'ella mateixa, més enllà dels que aquest any l'hem acompanyada en el seu centenari. N'estic segur.

I, per si de cas ens faltessin motius per a seguir llegint-la, la Joana ens deixa una obra inèdita plena de noves perles per afegir al collaret. Com aquesta que us escric aquí sota. S'acaba l'any Raspall, però comença el temps de rellegir-la i continuar escampant el seu llegat. Gràcies, un cop més, Joana.





CADA COP QUE TORNO A CASA

Cada cop que torno a casa
cansada de caminar,
veig la nina que m'espera
braços oberts al sofà
-l'angleseta vuitcentista
que en Jaume em va regalar-.
Em fa sentir acompanyada,
lluny del brogit del carrer;
m'assec a la seva vora
i, en silenci, estem tan bé!

2004