"…que durin més que jo, al cor dels altres."

Ahir vam acomiadar la Joana. Amb una cerimònia senzilla on va destacar un moment emotiu: quan tres dels seus néts van recitar poemes de l'àvia. Per sobre de la tristor els versos de "El ratolí" i l'"Alegria" ens van arrencar un somriure. I trencant el protocol d'aquestes situacions, l'Ernest Cauhé, un dels néts, va demanar un aplaudiment. Per tota l'església van ressonar les mans dels que hi assistíem. I es va allargar més enllà de l'habitual. Tots retíem un darrer homenatge a la Joana, la de les paraules clares, la del servei al país, l'amiga, l'àvia, la mare…

Descansa en pau, Joana, tingues clar que has aconseguit allò que escrigueres fa temps i que apareixia al teu recordatori:

"Vull deixar amor 

i somnis i paraules

que durin més que jo,

al cor dels altres."

Al seu blog, l'Imma Cauhé, penjava ahir una història preciosa, la d'una nena que, de camí a l'escola, deixava una carta a la bústia de la Joana, el dia que va saber que s'havia mort.

I el Josep M Aloy escrivia al seu blog, també ahir, unes paraules sobre el darrer llibre presentat: "Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any"

Els principals diaris en català, el Punt/Avui i l'ARA van tenir un espai per a la Joana (l'ARA, a més li va dedicar l'edició i va escampar poemes seus per totes les pàgines) Aquí en teniu una mostra:

L'acte del centenari a El PUNT/AVUI

Ernest Cahué, nét de Joana Raspall, va recollir en nom de la seva àvia la Medalla Centenària de mans del president Artur Mas        Foto: JUANMA RAMOS.

Un mirall, una llum centenària

02/07/13 02:00 - BARCELONA - BERNAT SALVÀ

Emotiu homenatge al Palau de la Generalitat a Joana Raspall, que ahir va fer cent anys

“Aquests actes els fem perquè la gent amb dubtes tingui referents, miralls, punts de llum com Joana Raspall.” El president Artur Mas es referia així a l'escriptora en un homenatge ahir al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, que va aplegar mig miler de persones. Va ser l'acte principal del centenar d'activitats que s'organitzen enguany amb motiu de l'Any Joana Raspall, i que ahir coincidia amb els cent anys del naixement de l'escriptora, poetessa, filòloga i bibliotecària. Tota la xarxa de biblioteques (Generalitat, Diputació i Ajuntament de Barcelona) va promoure també ahir la lectura continuada de poemes seus.

Joana Raspall no va poder assistir finalment a l'acte, perquè fa dues setmanes va tenir un accident domèstic i encara s'està recuperant. El seu nét, Ernest Cahué, va rebre de mans d'Artur Mas la Medalla Centenària que atorga la conselleria de Benestar i Família, i va dir, de part de l'autora: “En aquest país només tots junts anirem endavant” i “Desitjo que us estimeu i feu de Catalunya una terra estimada i un país normal”.

L'acte va començar gairebé a tres quarts de vuit del vespre amb el saló Sant Jordi ple a vessar, i dues sales més habilitades amb imatges de vídeo en directe, per donar cabuda a tots els assistents. Carme Arenas, comissionada de l'Any Joana Raspall i presidenta del PEN català, va fer un repàs de la trajectòria de l'homenatjada i en va destacar “la immensa vocació de servei” a la comunitat i el “domini absolut de la llengua en tots els seus registres”. També va lloar la seva obra per a infants i els diccionaris que va publicar.

Un vídeo amb la participació de destacades personalitats del món de la cultura va aprofundir en la tasca ingent que ha fet Joana Raspall al llarg de gairebé vuitanta anys, que va des de la producció literària, els treballs filològics i la promoció de la literatura catalana fins a les classes clandestines de català en l'època més fosca del franquisme. També va recordar paraules seves, com: “M'estimo els mots perquè hi ha l'ànima de tota la gent.”

L'alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Jordi San José; la consellera de Benestar i Família, Neus Munté, i l'escriptor i poeta Feliu Formosa també van parlar de l'obra, la personalitat i l'aportació a la cultura catalana de Joana Raspall. Formosa va recordar versos com “Respira fort, que l'aire és teu / i l'aire i tot et poden prendre”. Artur Mas, l'últim a parlar, va destacar que “al llarg de cent anys, Joana Raspall ha viscut dues dictadures, dues guerres mundials i una guerra civil; les persones que en aquestes condicions no han llançat la tovallola es mereixen un reconeixement, són un far que il·luminen els altres”. L'acte es va tancar amb el cor infantil Tic Tac i tots els assistents cantant l'himne nacional de Catalunya.

Reivindicació de Joana Raspall

Al suplement Cultura del diari El PUNT-AVUI (5/3/13) apareix a la contraportada un article de D.Sam Abrams sobre Joana Raspall.
En destaco dues consideracions que em semblen importants: el fet que la justificació de l'Any Raspall, més enllà de la celebració del centenari, rau en la importància de la seva obra en si mateixa; i que no deixa de ser significatiu que aquesta obra (variada en gèneres, rigorosa i, sobretot, necessària) hagi passat tan desapercebuda no només al gran públic sinó al mateix gremi. La reivindicació de l'obra completa amb que acaba l'article em sembla, doncs, plenament justificada. Ara falta que, com diu Abrams, algú es decideixi a fer el primer pas.