Paraules clares a la biblioteca de Gelida

El dijous passat, dia 12, ens vam aplegar una colla a la biblioteca Jaume Vila de Gelida per presentar el llibre Joana de les paraules clares de la nostra companya Muntsa Fernández, il·lustrat per la Mercè Galí.
Va ser un acte entranyable, amb un punt de familiaritat -perquè l'autora presentava el llibre a casa- però amb el rigor i l'emoció que tot allò vinculat a la nostra Joana acaba desvetllant arreu. Ens va acollir la Montse Julià, la bibliotecària de Gelida. Un espai preciós, per cert, que alguns vam tenir l'oportunitat de descobrir.
Mentre a fora el fred no espantava als que volien escoltar el concert dels alumnes de l'escola de música, a dins, a la sala principal -una antiga sala de ball de l'edifici -construït el 1877- que va servir també de casino i cafè-, els diferents participants es barrejaven amb el públic que anava omplint l'espai. En un dels laterals s'exposaven uns treballs plàstics molt suggeridors fets per alumnes de St Sadurní i de Castellví de Rosanes a partir de poemes de Joana Raspall.
Feta la presentació de rigor a càrrec de la Montse Julià, va prendre la paraula el Jaume Rius, periodista gelidenc, que ens il·lustrà sobre la relació entre la Joana i Gelida. La família del seu marit era propietària de la finca de Can Torres, on l'escriptora ha explicat algun cop que hi passaven algunes temporades, especialment mentre duraven els treballs de la verema. Una relació que queda testimoniada en el recull de narracions breus El cau de les heures (Abadia editors).
A continuació l'August Garcia -mestre i membre de l'Eixam- va fer una breu pinzellada de Joana de les paraules clares, un preciós conte que pretén apropar els més petits -i no tant- a la vida i l'obra de l'autora santfeliuenca. En destacà la gran sensibilitat de Muntsa Fernández a l'hora de captar aquells moments més màgics i claus de la vida de l'escriptora a partir del seu esperit aventurer, l'actitud de servei al país i l'amor a les paraules. Garcia va voler fer èmfasi també en l'altra història del llibre, la que expliquen els fantàstics dibuixos de la Mercè Galí.
Arribats en aquest punt va ser la mateixa il·lustradora qui ens va explicar alguns elements del procés d'elaboració de les il·lustracions, entre d'altres la necessitat de documentació per tal de reflectir amb rigor un món que ens queda una mica lluny. Ens ensenyà la foto d'un bombardeig franquista que li havia servit per a inspirar-se: una mare amb la seva filla agafada de la mà, corrent mentre miren cap al cel amenaçador…
I, com que el veritable motiu d'aquella trobada era presentar el llibre, va ser la Cesca Mestres, editora de El Cep i la Nansa, qui va prendre la paraula per a llegir-nos i explicar-nos el conte de la Muntsa, amb la col·laboració del públic assistent a qui sovint demanava la participació per a apropar-se més a la història. Entremig s'anaven alçant veus diferents que recitaren els poemes que apareixen també en aquesta narració per a il·lustrar amb la veu de la Joana allò que la Muntsa ens vol explicar. La Cesca, que ja ha explicat aquest conte als nens de moltes escoles i biblioteques, ens va acompanyar al llarg de la narració donant al text els diversos tons i emocions que desperten en el lector: interès, tendresa, tristor, voluntat, amor per les paraules, reflexió, fins i tot una certa comicitat… El públic va seguir amb atenció la narradora i els rapsodes i els obsequià amb un esplèndid aplaudiment final.
Però feia estona que es congriava una tempesta… musical. I aviat vam tenir el plaer de sentir els "Turmenta", un grup de nois i noies que, capitanejats per una mare entusiasta, ens regalaren un parell de peces musicals a partir de sengles poemes de la Joana:  La Malagarsa  i  Podries.
L'acte es va cloure amb un berenar a base de sucs i galetes mentre les autores signaven llibres als seus joves lectors.
En resum, un acte amb tot el perfum de l'Eixam, per a escampar entre els més menuts l'esperit i la paraula de Joana Raspall.

Regala Joana Raspall aquest Nadal

En Pere Martí, escriptor, crític especialitzat en literatura infantil i juvenil, i també membre col·laborador de l'Eixam, ha escrit una ressenya sobre el llibre Joana de les paraules clares, de la nostra companya Muntsa Fernández, editat per El Cep i la Nansa. El text va aparèixer al setmanari penedesenc El 3 de Vuit, el passat divendres 29 de novembre, coincidint amb la cloenda de l'Any Raspall. És un text que us animem a llegir perquè fa un esplèndid dibuix d'aquesta obra, tant de la seva part literària, com de la il·lustrada per Mercè Galí.

Eixamplant l'ànima

Ja han passat uns quants dies de l'homenatge a Joana Raspall des de la màxima institució de les lletres i les ciències catalanes del nostre país, l'IEC. Però encara en ressonen els mots que s'hi van dir. Tots d'elogi i agraïment a la feina i l'actitud de servei d'aquesta excepcional escriptora i activista cultural i cívica en temps difícils.

No ressenyaré l'acte. D'altres ja ho han fet. Si voleu podeu llegir-ho aquí:

Al web del mateix Institut d'Estudis Catalans :  http://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=964

Al diari ARA :  http://www.ara.cat/cultura/integral-poetica-inedita-Joana-Raspall_0_1019898252.html

Sí destacaré alguns mots perquè, tot i la lògica repetició d'elogis que hem sentit al llarg d'aquests mesos de centenari, els trobo originals. Noves lectures sobre l'obra i la vida de Joana Raspall. Aquí els teniu.

• Isidor Marí va parlar de les paradoxes de la poesia de Joana Raspall: la d'una poesia aparentment senzilla però de gran profunditat, la d'una obra adreçada al públic infantil que, tanmateix, arriba tan bé als adults, la d'una poesia d'imatges lleus però que impacten fortament en el lector.

• Vicenç Villatoro, amb el to abrandat que el caracteritza, ens va emocionar a tots definint l'obra de Raspall com una obra de servei (poesia i teatre infantils, diccionaris) escrita al mateix temps que la seva obra poètica personal. Una obra que ha aparegut -podríem dir esclatat- a la seva vellesa, fet que la converteix en un cas excepcional, no només a la literatura catalana sinó, segurament, universal. En destacà l'univers únic que conformen tant la seva poètica per a adults com la adreçada als més menuts. Transcric una frase literalment:  "Ser clar i net per parlar de coses profundes". Ens recorda una de les paradoxes a què feia referència Isidor Marí. I, per a acabar, constatà que l'obra de Raspall és una obra sobre "el que viu i allò que veu", de manera que la podem considerar una crònica de la nostra pròpia història.

• Miquel Desclot, amb un to molt més reposat però ple també d'un olfacte crític excepcional, ens acompanyà, amb l'ajut de les mateixes paraules de Raspall al pròleg del seu primer llibre per a adults -Ales i camins- a través de l'evolució de la poètica raspalliana. Des d'aquella jove temorosa que se sent "aïllada" en temps de postguerra dels nuclis literaris que l'haguessin pogut ajudar a créixer, fins a la poeta que esclata amb ganes d'expressar-se abans no visqui la seva fi que sent ja propera.

• Joaquim Rafel destacà la vocació de genuïnitat del llenguatge de Raspall, tan present en la seva obra poètica com en la narrativa i que, òbviament, es fa encara més palesa en la confecció dels tres diccionaris que elaborà en solitari durant llargues tardes a casa seva, omplint fitxes que endreçava en capses de sabates.  (no em puc estar aquí d'enllaçar-vos amb el blog de la seva filla, l'Imma Cauhé, on podreu llegir un comentari molt important sobre la plena autoria d'aquestes obres).

• Deixo per al final les emotives paraules de la Cesca Mestres, editora del volum de l'obra poètica completa, Batec de paraules (Edicions El Cep i la Nansa), perquè crec que tots els que hem conegut una mica de prop la Joana ens hi sentirem reflectits. La Cesca explicà com s'ha creat aquesta obra. Del seu relat em quedo amb el sentiment que ella mateixa sentí després d'aquella primera visita a la poeta:  un "eixamplament de l'ànima". Certament és una imatge molt bonica i molt certa. I és que poques persones a la nostra vida ens produeixen aquesta sensació. I quan això passa tens la certesa que has tingut un regal inesperat, el privilegi de compartir el temps i les paraules amb algú que et trasbalsa. Fins al punt que, quan te'n vas, saps que aquella experiència t'ha convertit en una persona millor del que eres abans d'entrar.