Avui que tots fem balanç de l'any viscut se'ns acut que res millor que un poema de la Joana per a inspirar-nos.
Molt bon any 2014! Que la flama dels mots de la Joana ens segueixi acompanyant…
Arribar
Heu arribat on volíeu, vosaltres?
Jo no sé encara on volia arribar
i m'anuncien que sóc prop del terme.
Deixo al meu darrere llargues caminades
cansoses o alades, per erms o jardins,
cantant acoblades amb les veus amigues
o en silencis densos o desamparats.
Vaig buscar l'eterna frescor de les aigües
que neixen als cims, i l'ardent bocassa
del volcà amagat que fa, traïdor,
del foc, pedra morta. No me'n queda res.
Sóc pobra com era.
Em cal agrair-ho com un privilegi?
Haig de rebelar-me contra la injustícia?
Si m'he deixat dur pel vent de cada hora,
no sé si em venia de dins, aquell vent.
He seguit dreceres sense esperar els altres?
O per esperar-los he marrar camí?
He deixat el pa per recollir engrunes
o són les engrunes el gran nodriment?
Del néixer al morir, tot es fa pregunta.
Viure és preguntar? No més?
Heu arribat on volíeu, vosaltres?
Jo només aquí: a l'interrogant.
Joana Raspall, Jardí vivent