L'any passat penjàvem aquest haikú amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, tan bellament il·lustrat per la Mònica Gispert. Estàvem en plena celebració de l'Any Raspall i la Joana era encara entre nosaltres. Avui ja no hi és, però els seus mots ens acompanyen i ens conviden -com sempre feia ella- a gaudir de la vida i tots els seus tresors. Però per a això cal estar amatents, amb l'orella ben atenta.
Avui a l'aula et recordarem i ho farem amb els teus versos.
#RecordemRaspall
Maria Josep Escrivà ha dit...
Gràcies, August, pel recordatori. Mentre una poeta, o un poeta, viu, amb la seua vida fa possible la dels seus versos; quan ja no hi és físicament, canvien les funcions, i els versos són els encarregats de continuar mantenint viva, o viu, el poeta.
Des de la nostra editorial la recordem també.
Jordi ha dit...
En homenatge a l'estimada Joana,
Vas emmotllar amb mans d'argila
mots de marbre.
La llum, sempre la llum,
darrere del sentit.
És un poema molt petit en comparació a la seva obra. El deixo com a comentari en el vostre bloc a fi de compartir la tristor i l'alegria. Mai, del tot, no ens deixarà la Joana.
Jordi