Paraules clares a la biblioteca de Gelida

El dijous passat, dia 12, ens vam aplegar una colla a la biblioteca Jaume Vila de Gelida per presentar el llibre Joana de les paraules clares de la nostra companya Muntsa Fernández, il·lustrat per la Mercè Galí.
Va ser un acte entranyable, amb un punt de familiaritat -perquè l'autora presentava el llibre a casa- però amb el rigor i l'emoció que tot allò vinculat a la nostra Joana acaba desvetllant arreu. Ens va acollir la Montse Julià, la bibliotecària de Gelida. Un espai preciós, per cert, que alguns vam tenir l'oportunitat de descobrir.
Mentre a fora el fred no espantava als que volien escoltar el concert dels alumnes de l'escola de música, a dins, a la sala principal -una antiga sala de ball de l'edifici -construït el 1877- que va servir també de casino i cafè-, els diferents participants es barrejaven amb el públic que anava omplint l'espai. En un dels laterals s'exposaven uns treballs plàstics molt suggeridors fets per alumnes de St Sadurní i de Castellví de Rosanes a partir de poemes de Joana Raspall.
Feta la presentació de rigor a càrrec de la Montse Julià, va prendre la paraula el Jaume Rius, periodista gelidenc, que ens il·lustrà sobre la relació entre la Joana i Gelida. La família del seu marit era propietària de la finca de Can Torres, on l'escriptora ha explicat algun cop que hi passaven algunes temporades, especialment mentre duraven els treballs de la verema. Una relació que queda testimoniada en el recull de narracions breus El cau de les heures (Abadia editors).
A continuació l'August Garcia -mestre i membre de l'Eixam- va fer una breu pinzellada de Joana de les paraules clares, un preciós conte que pretén apropar els més petits -i no tant- a la vida i l'obra de l'autora santfeliuenca. En destacà la gran sensibilitat de Muntsa Fernández a l'hora de captar aquells moments més màgics i claus de la vida de l'escriptora a partir del seu esperit aventurer, l'actitud de servei al país i l'amor a les paraules. Garcia va voler fer èmfasi també en l'altra història del llibre, la que expliquen els fantàstics dibuixos de la Mercè Galí.
Arribats en aquest punt va ser la mateixa il·lustradora qui ens va explicar alguns elements del procés d'elaboració de les il·lustracions, entre d'altres la necessitat de documentació per tal de reflectir amb rigor un món que ens queda una mica lluny. Ens ensenyà la foto d'un bombardeig franquista que li havia servit per a inspirar-se: una mare amb la seva filla agafada de la mà, corrent mentre miren cap al cel amenaçador…
I, com que el veritable motiu d'aquella trobada era presentar el llibre, va ser la Cesca Mestres, editora de El Cep i la Nansa, qui va prendre la paraula per a llegir-nos i explicar-nos el conte de la Muntsa, amb la col·laboració del públic assistent a qui sovint demanava la participació per a apropar-se més a la història. Entremig s'anaven alçant veus diferents que recitaren els poemes que apareixen també en aquesta narració per a il·lustrar amb la veu de la Joana allò que la Muntsa ens vol explicar. La Cesca, que ja ha explicat aquest conte als nens de moltes escoles i biblioteques, ens va acompanyar al llarg de la narració donant al text els diversos tons i emocions que desperten en el lector: interès, tendresa, tristor, voluntat, amor per les paraules, reflexió, fins i tot una certa comicitat… El públic va seguir amb atenció la narradora i els rapsodes i els obsequià amb un esplèndid aplaudiment final.
Però feia estona que es congriava una tempesta… musical. I aviat vam tenir el plaer de sentir els "Turmenta", un grup de nois i noies que, capitanejats per una mare entusiasta, ens regalaren un parell de peces musicals a partir de sengles poemes de la Joana:  La Malagarsa  i  Podries.
L'acte es va cloure amb un berenar a base de sucs i galetes mentre les autores signaven llibres als seus joves lectors.
En resum, un acte amb tot el perfum de l'Eixam, per a escampar entre els més menuts l'esperit i la paraula de Joana Raspall.

Regala Joana Raspall aquest Nadal

En Pere Martí, escriptor, crític especialitzat en literatura infantil i juvenil, i també membre col·laborador de l'Eixam, ha escrit una ressenya sobre el llibre Joana de les paraules clares, de la nostra companya Muntsa Fernández, editat per El Cep i la Nansa. El text va aparèixer al setmanari penedesenc El 3 de Vuit, el passat divendres 29 de novembre, coincidint amb la cloenda de l'Any Raspall. És un text que us animem a llegir perquè fa un esplèndid dibuix d'aquesta obra, tant de la seva part literària, com de la il·lustrada per Mercè Galí.

Ressenya de "Batec de paraules" i "Joana de les paraules clares"

Al blog Mascaró de Proa, del nostre amic i col·laborador de l'Eixam Josep M Aloy, hi trobareu una ressenya sobre l'edició de l'Obra lírica completa i el conte "Joana de les paraules clares" de Muntsa Fernández, ambdós editats per El Cep i la Nansa.

Emoció i reflexió a la matinal Joana Raspall (Vilafranca del Penedès)

Moltes emocions, molta informació i força reflexions entorn de la figura i l'obra de Joana Raspall van ser presents ahir a l'Agrícol-Centre Artístic del Penedès amb motiu de la matinal dedicada a l'escriptora santfeliuenca. Una trentena de persones van poder amarar-se d'imatges, poesia i pensaments al voltant d'aquesta àvia ja centenària que està reclamant un lloc entre els clàssics moderns de la nostra literatura.

No podíem començar millor. La projecció de l'entrevista que el realitzador Pep Puig va fer a la Joana l'any 2009 ens mostrà una Raspall esplèndida i molt lúcida explicant-nos en un llarg monòleg -que no decau mai- la seva experiència a l'Escola de Bibliotecàries, el seu periple durant la guerra civil, el perquè de la seva poesia infantil... Amb tot luxe de detalls, ens va anar presentant els diferents professors que van tenir aquella generació de noies joves cridades a una tasca de primer ordre i en la que no es van escatimar esforços. Prova d'això en són alguns dels noms dels docents: Ferran Soldevila, Jordi Rubió, Carles Riba... Hi vam descobrir una Joana jove, plena de vitalitat -de fet no l'ha abandonat mai- i amb unes ganes immenses de dur a terme els seus propòsits. Una Joana valenta, que -com ja sabem al Penedès- s'enfrontà a la guerra amb una naturalitat sorprenents i salvà el fons en català de la biblioteca de Vilafranca. Ens vam emocionar amb ella i també vam riure molt mentre escoltàvem mil i una anècdotes de l'època.

I després d'uns entrants tan esplèndids, dos plats-sorpresa: la presentació de l'obra lírica completa i el conte "Joana de les paraules clares" de Muntsa Fernández, ambdues a càrrec de l'editorial vilanovina El Cep i la Nansa. L'editor, Francesc Mestres, va ser present també a la matinal i va exposar en una taula aquestes dues novetats que, val a dir-ho, van ser molt ben acollides pel públic assistent.

La Carme Arenas, a més de ser la comissària de l'any Raspall nomenada per la Generalitat de Catalunya, ha prologat Batec de paraules -que és com es titula aquesta edició completa de més de 600 pàgines. Ella va ser qui ens en va fer una breu presentació destacant la importància de recuperar l'obra poètica per a adults de la Joana, la majoria ja introbable, per a posar-la a l'abast dels lectors d'avui. I encara un valor afegit: s'hi han inclòs gairebé dos-cents poemes inèdits que ajudaran -segur- a augmentar la consideració de la poesia de Joana Raspall, a més d'aportar-nos noves línies d'anàlisi.

La Muntsa Fernández va explicar com s'havia gestat el conte Joana de les paraules clares, nascut amb motiu de la Setmana del llibre del 2012, on l'Eixam d'amics de la Joana Raspall ja va voler preparar l'any del centenari. És un conte on es ressegueix la vida de la Joana amb un eix principal: l'amor a la paraula. Un amor que és el nexe comú de totes les seves iniciatives: crear una biblioteca per als nens i nenes, estudiar per a fer-se bibliotecària, salvar els llibres en català durant la guerra civil, escriure d'amagat i preparar tenaçment diccionaris de tot tipus i, esclar, escriure un bon feix de llibres de poesia infantil com un esglaó per arribar a la poesia adulta. Un munt de poemes de la Joana s'intercalen en la narració i l'acompanyen i l'expliquen. Com també ho fan d'una manera magistral les il·lustracions de Mercè Galí, anant més enllà del text i suggerint mil i una lectures a aquest magnífic conte.

A continuació, la Margarida Prats, professora de didàctica de la llengua i la literatura a la facultat de formació del professorat de la UB, ens va endinsar en el "Món poètic de la Joana Raspall". En una magnífica conferència amenitzada amb nombrosos poemes com a exemple del seu discurs argumentatiu, la Margarida va aconduir-nos a un viatge per la vida i l'obra de Joana Raspall, centrant-se, sobretot, en els elements que configuren la poètica d'aquesta autora: els seus propòsits, els recursos retòrics, l'entorn (natural i social), el decurs temporal, els moments i les vivències... Amb un acurada anàlisi i un alt rigor metodològic, la conferència de Prats ens va fer adonar que la poesia de Raspall és tot menys carrincloneria, improvisació, infantilisme i baixa autoexigència formal, característiques que, lamentablement, sí trobem en d'altres autors de poesia infantil i que no fan més que ajudar a confirmar el tòpic que "amb els nens tot s'hi val".

Després d'una pausa per a reprendre energies i gaudir d'una copeta de cava i un tall de coca de Vilafranca, la matinal va entrar a la seva recta final: una taula rodona moderada, precisament, per Margarida Prats i on els diferents ponents van poder  parlar, des de diferents perspectives, de la vinculació de Joana Raspall i el món de l'ensenyament. En primer lloc vam poder escoltar l'Imma Cauhé, que ens va explicar com ha viscut la feina de sa mare des de la doble perspectiva de mestra i filla de la Joana. Va ser una aproximació molt personal i, lògicament, molt "familiar" però carregada d'informació, que va permetre situar la tasca de la Joana en el context de l'època que li ha tocat viure: des del rei Alfons XIII a la recuperació democràtica, passant per la dictadura de Primo de Rivera, la 2a república, la guerra civil i el franquisme.
A continuació August Garcia -un servidor- com a mestre i membre de l'Eixam d'amics de la Joana Raspall, va explicar com s'ha viscut des de la xarxa la celebració del centenari. Quins blogs o webs han permès aglutinar la informació de l'amplíssim nombre d'actes generats durant aquest any que encara no ha acabat, quins materials pedagògics han permès als mestres apropar-se a la poesia de Joana Raspall i, finalment, una petita mostra d'experiències escolars d'entre la multitud de propostes que han vist la llum (aprofito aquí per dir-vos que molt aviat penjaré un post d'aquesta presentació).
El tercer ponent, el Pere Martí, crític de literatura infantil i juvenil i també membre de l'Eixam, va fer una lectura d'aquells elements que configuren la poètica de Joana Raspall. Una visió complementària de l'aportada per Margarida Prats, per bé que coincident en molts aspectes.  Un cop més es va posar sobre la taula que Joana Raspall ha entomat la poesia infantil amb el mateix rigor -i segurament amb una atenció especial- amb què ha afrontat la seva obra per a adults, lògicament més personal però també molt ben elaborada.
Va cloure la taula rodona la Carme Arenas. Com a comissària de l'Any Raspall va explicar com ha afrontat aquest repte. Quins han estat els seus plantejaments i amb quins mitjans ha comptat per a tirar-los endavant. Sense ni un euro. Arenas va mostrar el seu disgust que el centenari de Joana Raspall, com el d'altres intel·lectuals que han coincidit en aquest any 2013  (Aurora Díaz Plaja, Joaquim Amat-Piniella o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, per citar-ne alguns) hagin quedat sota l'ombra de l'any Espriu, a qui s'ha dedicat la major part dels recursos. Com a contrapartida va assenyalar l'enorme orgull que li va suposar que, a hores d'ara, el balanç de l'any Raspall superi amb escreix en nombre d'activitats als anteriors. Signe de l'enorme consideració popular de què gaudeix l'escriptora.

Emoció, informació i reflexió, doncs, a gavadals en aquesta matinal Joana Raspall al Penedès. És de justícia aquí agrair que tot això va ser possible, en primer lloc a la Comissió Raspall del Penedès, integrada pels Serveis Educatius de l'Alt Penedès, les biblioteques públiques de la comarca (Vilafranca, St Sadurní, Els Monjos, Gelida i Sant Pere de Riudebitlles) i l'Eixam d'amics de la Joana Raspall. També cal esmentar la col·laboració de l'Ajuntament de Vilafranca i l'Agrícol-Centre Artístic del Penedès. Moltes gràcies a tots per contribuir a aquesta jornada.

Joana Raspall a la Festa de Cavall Fort (St Feliu de Llobregat)

El Cep i la Nansa ens convida el proper diumenge 27 d'octubre a la Festa del Cavall Fort, als jardins del Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat. Durant l'horari del matí hi trobareu els autors Pere Cabaret, Mercè Galí i Muntsa Fernández, oferint un taller per a nens i nenes al voltant d'El meu món de poesia i Joana de les paraules clares, llibres plens de poemes -molt ben il·lustrats- de la Joana Raspall.

Propostes infantils d'El Cep i la Nansa per a l'Any Joana Raspall

El Cep i la Nansa vol celebrar el centenari de la Joana i fer arribar la seva poesia i la seva història arreu.

Ens ofereix una rondalla que embolcalla poemes, un joc amb les paraules i un taller. Una proposta completa adreçada a tots els públics, a partir de 4 anys.

La rondalla, per cert, és de la nostra amiga i "ànima"  de l'Eixam, la Muntsa Fernández.

La Joana i la Fada de la Paraula Blanca

El Francesc i la Muntsa ens ofereixen aquest bonic conte que té com a protagonista la nostra Joana i el seu amor a les paraules. La il·lustració és de Jeniffer Espinoza.   Gaudiu-lo.

Publish at Calameo or read more publications.