L'1 de juliol de 2013, la Joana Raspall va fer 100 anys. Del que es va fer durant aquest Any Raspall ja en vam parlar i ella, malauradament, ens va deixar. Aquí continuem rebent-ne els ecos… i compartint-los amb vosaltres.
dimecres, 27 de març del 2013
Una reedició com a regal d'aniversari
Esplèndida edició la que acaba de treure Publicacions de l'Abadia de Montserrat : 46 poemes i 2 contes. Són una selecció dels 3 llibres de poemes publicats fa temps i que ja no es troben a les llibreries: Versos amics, Serpentines de versos i Concert de Poesia. I dos contes del llibre Contes del "si és no és": El pianista i A cal transportista. Per als que coneixien l'obra poètica de la Joana però no tant la narrativa, no us perdeu aquestes dues narracions. Són fantàstiques! Amb un sentit del ritme i una creació de l'atmosfera que t'enganxa des de la primera ratlla. A més sorprenen perquè tenen un final gens previsible. Les il·lustracions de l'Àfrica Fanlo, amb un punt naïf barrejat amb un tractament abstracte hi encaixen perfectament. En fi, una reedició que es suma a l'aniversari amb nota. Esperem que sigui la primera de moltes que han de tornar a posar l'obra de Joana Raspall a l'abast del gran públic.
diumenge, 24 de març del 2013
La Joana el Dia Mundial al blog de Jordi San José
Jordi San José, alcalde de St Feliu de Llobregat, acaba de penjar al seu blog un post sobre el Dia Mundial de la Poesia dedicat, lògicament a la nostra Joana. Si voleu llegir-lo sencer, cliqueu aquí.
L'auca de Joana Raspall ja és a la paret de les auques!
En Joan Vilamala, conegut per molts -els més vells- per la seva etapa al mític grup Esquirols, i per d'altres per la seva incessant tasca literària, especialment com a divulgador i creador d'auques, ja té a punt l'auca de la Joana Raspall. Us en mostrem un trosset. Si la voleu sencera, clicant a la imatge accedireu a la pàgina web on està penjada.
Gràcies Joan!
Gràcies Joan!
Joana Raspall al diari ARA
En Jaume Cela i el Juli Palou, dos vells coneguts per als mestres d'aquest país, escriuen una columna conjunta al diari ARA des que va sortir. Aquesta setmana han dedicat un preciós article a la Joana. Aquí el teniu. No us en podem facilitar l'enllaç perquè al web del diari no l'hem pogut trobar (potser és només accessible als subscriptors?). Sigui com sigui, continua la lenta però constant pluja d'homenatges arreu del país.
divendres, 22 de març del 2013
El portal Gènius amb l'Any Raspall
Us enviem l'enllaç a l'Especial temàtic sobre la Joana que s'ha publicat al portal infantil Gènius, de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, amb informació sobre l'autora, recomanacions de lectures.....
dijous, 21 de març del 2013
Escola Font del Roure i Joana Raspall
Des de l'Escola Font del Roure de Masquefa ens fan saber que han obert un concurs fotogràfic obert a les famílies del centre perquè il·lustrin uns quants haikus de la Joana. Tot i que no és una activitat oberta us la donem a conèixer com a exemple d'una iniciativa més d'aquest Any Raspall que floreix per tots els racons del territori. El certamen literari de Sant Jordi d'aquest any, a més, l'obren a la creació o il·lustració de haikus. Bona feina!
(si cliqueu damunt a imatge accedireu al blog del centre)
Interpretació plàstica d'un haiku de Joana Raspall
La Conxi Rosique, una artista que ha treballat amb la poesia de Joana Raspall, ens fa arribar un grafisme inspirat en l'haiku que hem triat, precisament, per al dia d'avui, Dia Mundial de la Poesia.
Els camins de l'art són inescrutables o, si més no, interpretables des d'infinits punts de vista.
Hola,
us adjunto una obra realitzada amb grafisme en blanc i negre acaronada pel haikú de la Joana Raspall:
Si no escolto,
la mar no tindrà boca
ni res a dir-me
Una abraçada! Conxi Rosique
L'Any Joana Raspall a Can Butjosa
La Mercè de Can Butjosa ens fa arribar les seves activitats per a l'any Joana Raspall. Gràcies!
dilluns, 18 de març del 2013
Un haiku de Joana Raspall per al Dia Mundial de la Poesia
Benvolguts amics i amigues de la Joana Raspall,
volem celebrar amb vosaltres el Dia Mundial de la Poesia, el proper dijous dia 21 de març, amb un haiku de la Joana, extret del llibre Arpegis (Abadia Editors. Saldes 2004). Hem demanat a la Mònica Gispert que ens faci un dibuix i a un munt d'amics que ens ajudin a traduir-lo a uns quants idiomes. Esperem que aquest preciós haiku us serveixi per celebrar aquest dia i compartir-lo arreu.
dimecres, 13 de març del 2013
L'haiku i Joana Raspall
La Universitat Autònoma de Barcelona, organitza una jornada sobre l'ús de l'haiku en la literatura catalana, el proper dia 22 de març a la Casa Àsia de Barcelona.
Entre altres actes que podeu consultar al programa, hi haurà una conferència de Miquel Desclot sobre Joana Raspall titulada, Joana Raspall, una autora oculta.
La jornada es clourà amb un recital d'haikús a càrrec d'August Bover, Jordi Coca, Miquel Desclot, Dolors Miquel i Abraham Mohino.
dimarts, 12 de març del 2013
Joana Raspall a la revista Cavall Fort
Cavall Fort es fa ressò també del centenari de la Joana, dedicant-hi un petit article a l'apartat notícies del núm 1215, corresponent a la primera quinzena de març. A l'interior hi ha també un dels seus poemes, El mar amic, il·lustrat per Maria Espluga i comentat per Joaquim Carbó.
divendres, 8 de març del 2013
Joana Raspall al Suplement Cultura del Punt Avui
Avui, 8 de març, dia de la dona treballadora, té més sentit que mai que hagi aparegut aquest article sobre la Joana al Suplement de Cultura del Punt Avui, a càrrec de Mercè Miralles. En poc espai repassa la figura i l'obra i encara té temps de citar alguns versos. Esplèndid!
dimecres, 6 de març del 2013
Reivindicació de Joana Raspall
Al diari Nació Digital, esplèndid -i abrandat- article de Blanca Busquets.
Joana Raspall, per molts anys
Ningú no discuteix la qualitat literària de Salvador Espriu a qui jo mateixa vaig dedicar un article en aquest diari no fa pas gaire. Però estaria bé que la grandiositat d'Espriu no ens fes oblidar els altres literats catalans que també fan el seu centenari aquest any. No ens oblidem, per exemple, d'Amat-Piniella, i no ens oblidem de Joana Raspall.
D'aquests dos exemples que poso, Joaquim Amat-Piniella és el que en surt més ben parat. Per què? Perquè va passar pels camps nazis i va novel·lar la seva experiència a K.L.Reich. Però sobretot, desenganyem-nos, perquè és mort.
El millor que pot fer un literat poc mediàtic per vendre llibres és morir-se. Això passa a les millors famílies, eh, no és cosa només dels catalans. Llavors ve allò del bum, allò de l'enterrament amb totes les autoritats dient-hi la seva –algunes de les quals no sabien ni qui era el mort fins que no els ho ha explicat el seu assessor-, i després es treu a la llum el que abans no interessava gens, o bé es reedita el que només uns quants van saber apreciar.
Aquest no és el cas de la Joana Raspall, perquè és ben viva i farà els 100 a l'estiu. És ben cert que la Generalitat hi ha aparegut i que l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ha fet els impossibles per promoure'n la seva figura. També n'han estat al cas els mitjans públics. Però no sona a totes les orelles com crec que hauria de sonar. Penso que es tracta més aviat de l'actitud de l'elit intel·lectual del país, aquella que no se sap ben bé qui dirigeix. Tampoc no sé sap qui ordena que s'admiri aquest o l'altre, i, en canvi, que no es faci gaire cas al de més enllà vés a saber per quina obscura raó, o potser simplement per massa feina.
Per això m'agradaria trencar una llança a favor d'una dona que va néixer el 1913 amb les lletres catalanes al cor, i amb un esperit de servei que no ha perdut mai; que va arriscar la seva vida per salvar els llibres en català de la biblioteca de Vilafranca del Penedès quan hi entraven els nacionals el 1939; que va ensenyar català de manera clandestina; que va escriure tres diccionaris de referència (els de sinònims, el de locucions i frases fetes, i el d'homònims i parònims ) simplement perquè no n'hi havia i ella pensava que feien falta per a la llengua; que va decidir escriure poemes per als nens perquè no en tenien en la nostra llengua; que continua dient que sí a qualsevol proposta que se li faci i que serveixi per donar un cop de mà.
Joana Raspall ha viscut dedicada a les lletres catalanes. Quan en parla, somriu sempre. Com quan diu que el món d'ara és exactament igual al món d'abans. Amb una simplicitat que només gasten els savis i les grans persones. Conèixer-la és un luxe. Aprofitem-ho ara i felicitem-la, que s'ho mereix.
D'aquests dos exemples que poso, Joaquim Amat-Piniella és el que en surt més ben parat. Per què? Perquè va passar pels camps nazis i va novel·lar la seva experiència a K.L.Reich. Però sobretot, desenganyem-nos, perquè és mort.
El millor que pot fer un literat poc mediàtic per vendre llibres és morir-se. Això passa a les millors famílies, eh, no és cosa només dels catalans. Llavors ve allò del bum, allò de l'enterrament amb totes les autoritats dient-hi la seva –algunes de les quals no sabien ni qui era el mort fins que no els ho ha explicat el seu assessor-, i després es treu a la llum el que abans no interessava gens, o bé es reedita el que només uns quants van saber apreciar.
Aquest no és el cas de la Joana Raspall, perquè és ben viva i farà els 100 a l'estiu. És ben cert que la Generalitat hi ha aparegut i que l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ha fet els impossibles per promoure'n la seva figura. També n'han estat al cas els mitjans públics. Però no sona a totes les orelles com crec que hauria de sonar. Penso que es tracta més aviat de l'actitud de l'elit intel·lectual del país, aquella que no se sap ben bé qui dirigeix. Tampoc no sé sap qui ordena que s'admiri aquest o l'altre, i, en canvi, que no es faci gaire cas al de més enllà vés a saber per quina obscura raó, o potser simplement per massa feina.
Per això m'agradaria trencar una llança a favor d'una dona que va néixer el 1913 amb les lletres catalanes al cor, i amb un esperit de servei que no ha perdut mai; que va arriscar la seva vida per salvar els llibres en català de la biblioteca de Vilafranca del Penedès quan hi entraven els nacionals el 1939; que va ensenyar català de manera clandestina; que va escriure tres diccionaris de referència (els de sinònims, el de locucions i frases fetes, i el d'homònims i parònims ) simplement perquè no n'hi havia i ella pensava que feien falta per a la llengua; que va decidir escriure poemes per als nens perquè no en tenien en la nostra llengua; que continua dient que sí a qualsevol proposta que se li faci i que serveixi per donar un cop de mà.
Joana Raspall ha viscut dedicada a les lletres catalanes. Quan en parla, somriu sempre. Com quan diu que el món d'ara és exactament igual al món d'abans. Amb una simplicitat que només gasten els savis i les grans persones. Conèixer-la és un luxe. Aprofitem-ho ara i felicitem-la, que s'ho mereix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)