Avui celebrem més que un centenari, celebrem que la Joana Raspall, la "nostra" Joana de les clares paraules és amb nosaltres com a testimoni vivent d'una generació única que ho ha posat tot al servei del seu país, de la seva cultura, de la seva llengua. Vocació de servei humil, constant, picant pedra dia a dia sense perdre l'entusiasme encara que les nuvolades ennegrissin el cel. I ara que vivim temps d'il·lusions renovades és de justícia agrair la feina feta a aquells que ens han precedit en el camí. Com la Joana, que va inventar la poesia per als infants d'on gairebé no n'hi havia, va "preservar-nos els mots" en diccionaris fets pacientment i amagats en capses de sabates esperant temps millors, va oferir-nos un teatre intel·ligent, divertit i tendre, va ensenyar la nostra llengua a casa seva perquè a les escoles no existia.
Avui la Joana fa cent anys. Nosaltres els fem amb ella, el país els celebra convençut que el seu llegat romandrà amb nosaltres per sempre. I ens ajudarà a ser millors persones, més nobles, cultes, riques, lliures, desvetllades i felices.
Des de l'Eixam d'amics de la Joana Raspall només podem donar-te gràcies, Joana. Gràcies per haver-nos acollit, per haver pogut gaudir de la teva saviesa humil, de la teva poesia tendra i musical plena de sentiments i interrogants, per haver-nos ofert -gairebé d'amagat- el teu testimoni de compromís. Ens vas ensenyar a estimar el vers senzill i profund de l'haiku. Avui te l'oferim nosaltres, a tall de celebració:
Amb
cent espelmes
fem
bandera agraint-te
el
teu mestratge.
Bufem-les
ara,
Joana!
Tes paraules
tindrem
per sempre.
Uns altres prenen,
JOANA, tes paraules.
Desig de terra.
I per postres un pastís fet amb un eixam d'activitats, homenatges, exposicions, recitals, articles, actes... que mostren que al teu darrere hi ha tot un país que t'estima i agraeix la teva feina. Avui, al Palau de la Generalitat, bufarem amb tu les espelmes.
GRÀCIES, JOANA!