I, per si de cas ens faltessin motius per a seguir llegint-la, la Joana ens deixa una obra inèdita plena de noves perles per afegir al collaret. Com aquesta que us escric aquí sota. S'acaba l'any Raspall, però comença el temps de rellegir-la i continuar escampant el seu llegat. Gràcies, un cop més, Joana.
CADA COP QUE TORNO A CASA
Cada cop que torno a casa
cansada de caminar,
veig la nina que m'espera
braços oberts al sofà
-l'angleseta vuitcentista
que en Jaume em va regalar-.
Em fa sentir acompanyada,
lluny del brogit del carrer;
m'assec a la seva vora
i, en silenci, estem tan bé!
2004