D'entre els molts poemes de Nadal de la Joana volem compartir aquest amb vosaltres. Perquè per la Joana Nadal va ser sempre, més enllà d'un moment de felicitat postissa, un moment de record i reflexió. De compartir la felicitat, sí, però no al preu d'oblidar aquells que pateixen.
Em vénen al cap aquells versos de Papasseit: "i oblidarem els pobres"...
En fi, els millors desitjos per a tot l'eixam d'amics de la Joana que ja som legió, disposada a combatre l'oblit amb uns versos com a única arma, però prou poderosa.
Bon Nadal a tothom i un feliç 2014!!
Nadal
No ens deixem
atordir per les falles humanes
ni pels tràgics
sotracs de l’entorn.
Ja ho sabem:
formem part d’un procés imparable
on caduquen uns
mons i en sorgeixen de nous.
Grans de sorra,
cruixim al sorral infinit
de la platja on
la llum de l’etern ens destria
garbellant la
matèria, polint l’esperit.
Així cal agrair
tant el goig com l’angoixa,
fruits del gran
privilegi de viure i sentir.
Ens arriba
Nadal com un cant d’esperança
que no es perd:
a l’ENLLÀ cap rialla, cap plor,
mentre AQUÍ hi
hagi algú que sofreix i que estima
i algú altre
que vol confortar-lo amb amor.
Compartir,
estimar i enyorar les absències…
són tresors que
Nadal sap posar-nos al cor.
Joana
Raspall, 2003. Batec de paraules
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada