En primer lloc destaca el de la blogaire valenciana Remei Navarro, Bitàcora, una fotògrafa amb una sensibilitat extraordinària, com podreu veure:
L'espera
T'espero i sé que vindràs.
Se'm fa l'hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.
Se'm fa l'hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.
Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.
(Joana Raspall)
Els altres enllaços són aquests:
GAZOPHYLACIUM (Puigmalet)
Petiteses (M Roser Algué)
Moltes gràcies, Jordi!
Gaudiu-ne!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada