Reversos celebra també el centenari de Joana Raspall

El grup de poesia, Reversos, celebrarà una sessió el proper dimarts 16 de juliol dedicada a la Joana Raspall. L'acte es farà en la sala de Vilaweb, carrer Ferlandina, 43, Barcelona.

Es farà una breu introducció sobre la figura i l'obra de l'autora, es seleccionarà algun video de la Joana Raspall per veure'l en la sessió i membres del grup llegiran poemes triats de la seva obra poètica. 

Any Joana Raspall. Sessió commemorativa del centenari del seu naixement

Impactes del centenari a la xarxa

En Jordi Solà Coll ens fa arribar uns quants enllaços de blogs on s'han publicat homenatges a la poesia de Joana Raspall. En tots hi traspua l'amor a la llengua i, en alguns, especialment, la seducció del llenguatge poètic compartit a través de la xarxa.

En primer lloc destaca el de la blogaire valenciana Remei Navarro, Bitàcora, una fotògrafa amb una sensibilitat extraordinària, com podreu veure:

L'espera

T'espero i sé que vindràs.
Se'm fa l'hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.

Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.

(Joana Raspall)

Els altres enllaços són aquests:

GAZOPHYLACIUM  (Puigmalet)

http://lexicografia.blogspot.com/2013/04/els-diccionaris-de-joana-raspall-amb.html

El far a trenc d'alba  (Jordi Solà)

http://faratrencdalba.blogspot.com.es/2013/07/joana-raspall-cent-anys-de-poesia.html

Petiteses (M Roser Algué)

http://petitesesroser.blogspot.com.es/

Novesflors  (Carme Rosanas)

http://florsnovesflors.blogspot.com/2013/07/joana-raspall.html

Moltes gràcies, Jordi!

Gaudiu-ne!

Josep Vallverdú en fa noranta!

Des del blog de l'Eixam volem fer-nos també ressò del 90 aniversari de Josep Vallverdú. Us enllacem amb l'article que en Josep M Aloy -membre de l'Eixam i especialista en Vallverdú- ha penjat al seu blog, Mascaró de Proa.

Nascut a Lleida l' 1 de juliol de 1923, Josep Vallverdú arriba als noranta ple de salut, amb la ment ben lúcida i amb unes ganes immenses de celebrar el seu aniversari però, també, de seguir treballant com ha fet fins ara. I treballar vol dir escriure i seguir oferint els seus textos a la multitud de lectors que conformen el seu públic habitual.

I una part d'aquest públic són els joves per als quals Vallverdú ha escrit 70 llibres.Només a La Galera, a la col.lecció “Els Grumets”, hi té una vintena de títols que sumen més d'un centenar d'edicions. El seu llibre Rovelló en porta ja una trentena en català i està traduït, a més, a l'italià, al francès, al basc, al gallec, al castellà i, fins i tot, al rus i és el llibre infantil català que més premis ha guanyat durant els últims quaranta anys. No es pot dubtar -diu el crític Francesc Boada- de la transcendència social de la seva obra, si es té en compte com és de reduït el nostre mercat. 

(si voleu llegir més cliqueu aquí)

REIVINDICANT LA MODERNITAT DE JOANA RASPALL

Article aparegut a "fet a sant feliu", COMENTANT L'ACTE DE LA PEDRERA

AGUSTÍ VILAR  DIVENDRES, 14.6.2013. 12:00 H

Evoca

Tot just entro a la Pedrera, em creuo amb un monjo budista. Crec que és un bon auguri quan m’ho diuen. Quan sé que Imma Colomer dirigeix l’espectacle poètic, bingo. Ella és tota concisió i eficàcia. És a dir, un piano imaginatiu, a càrrec d’Antoni Olaf Sabater. La llum i el disseny, a càrrec d’Antoni Planas, tan suggestiu com la música. Els actors i actrius s’hi van lluir. Tots ells experimentats i avesats als escenaris. Potser perquè en conec un dels artistes, per ser natural del meu poble. En unes altres paraules, la seva trajectòria professional avala la resta dels seus companys. Hi havia Gemma Reguant, Fina Rius Reverter, Òscar Castellví Farell, Àurea Marquet i Jordi Andújar. El mes grat fou la brevetat i la contundència. Un devessall de versos i emocions sense floritures ni petulàncies. Rera els rapsodes, una pantalla. Aquesta servia com a presentació muda dels cinc il•lustres. Vull dir els cinc poetes centenaris que celebren naixement. Certament, la llengua catalana en pot estar d’enhorabona. Naturalment, parlem de Joaquim Amat Piniella, Joana Raspall, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Teixidor i Salvador Espriu. Tots els conec de manera desigual. Per descomptat, Espriu i Raspall els qui més. De Rosselló-Pòrcel i Amat Piniella, retalls. Només en Teixidor, reconec que mai no he fet cap incursió sobre la seva obra. En desgrat meu, aquest autor gironí M’ATRAPA QUAN RESTO CEC. Llavors L’ACCÉS A LA LECTURA D’ARTISTES MINORITARIS JA NO ÉS TAN FÀCIL. Tot va frapar-me per la seva qualitat. Potser el que més va emocionar-me, fou la vigència de la modernitat de Joana Raspall. La cloenda dels seus haikús en un inesperat vertigen, va segellar un recital inoblidable. En una hora, prou escassa, no es pot dir més i millor. Als observadors, sorprèn l’actualitat de Joana Raspall. Particularment, a mi, gens ni mica. Entre altres coses, perquè Joana Raspall lliga tradició i modernitat com ningú. Fins i tot en un espectacle poètic, té un vigor que els altres ja no tenen. Espero que aquest recital arribi al poble. Seria imperdonable si no ho féssim. Entre altres coses, les tertúlies literàries DEL RODAL TINDRIEN MENYS fums. Per cert, convenen.

Article de Xevi Planas al Presència d'avui

Els mots i la poesia de la Joana a RODAMOTS

Els mots i la poesia de la Joana han estat presents durant una setmana a l'espai Rodamots, impulsat per Jordi Palou. Cada dia ha aparegut un mot d'algun poema seu i s'ha aprofitat per a conèixer-ne millor el significat i enllaçar-lo amb un poema. També s'hi han afegit enllaços a diferents webs sobre Joana Raspall. Gràcies Jordi!!

Aquí teniu el resum de la setmana:

Rodamots: mots i poemes de la Joana Raspall

Cada dia un mot / 3191 / dilluns, 1 de juliol del 2013

cançoner -a  (adj i m i f)

Es diu de qui triga molt a fer les coses, amb circumloquis, excuses, dubtes, etc.    Que n’ets, de cançoner!; encara no has començat a fer els deures. També: gansoner -a (segurament per contaminació de ganso); romancer -a

[Etimologia — De cançó, del llatí cantio, -onis, mateix significat.]

T'espero i sé que vindràs. Se'm fa l'hora cançonera, que qui espera, desespera! Enyoro el jou del teu braç on el meu cos troba força, que sóc la flor que es colltorça si es queda sola en el vas. Em cal aquell entramat de llaços i serpentines que només tu saps amb quines arts tan dolces has trenat. Sento que vindràs aviat. Vull desfer-me de neguit, i que tu no trobis noses quan vulguis collir les roses que em floreixen dins del pit.

Joana Raspall, «L'espera», dins Llum i gira-sols (Barcelona: Columna, 1994)

*** «Per als amics i amigues, | no triarem paraules | entre les més boniques | que al món s'han inventat?»: sí que les triarem, i tant: per molts anys Joana Raspall que avui en fas 100! I moltes gràcies per totes les paraules boniques que ens has regalat. ***

1913 Any Joana Raspall 2013 http://www.joanaraspall.cat/

Un centenar d'activitats per commemorar els 100 anys de Joana Raspall http://www.vilaweb.cat/noticia/4127071/20130620/joana-raspall.html

Cada dia un mot / 3192 / dimarts, 2 de juliol del 2013

rel  (f)

Arrel; la part d'una planta que normalment està sota terra i creix en sentit contrari al tronc.    La rel fixa l’arbre a terra i li permet absorbir-ne l’aigua i les substàncies minerals que li calen per a nodrir-se.

[Etimologia — Contracció de raïl, del llatí radix, -icis, mateix significat, que donà raïu i, per ultracorrecció, raïl(raïl és la variant més estesa en valencià i altres parlars occidentals). La variant arrel ve de rel, amb la a-aglutinació de l'article: la rel interpretat com l’arrel (el mateix fenomen ha passat amb la variant l’arraïlrespecte a la raïl).]

La rel de l'arbre no sap que jo li estimo les branques perquè fan ombra l'estiu i l'hivern, al foc, escalfen; perquè puc collir-hi flors i quan té fruita, menjar-ne. I no li prenc res de franc! Que quan està assedegada i els núvols passen de llarg, sóc l'amic que li dóna aigua.

Joana Raspall, «La rel», dins Versos amics (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998)

*** Aquesta setmana: mots i versos de Joana Raspall amb motiu del seu centenari. ***

Joana Raspall: «En tot el que he escrit hi ha una idea d'educació» http://www.lletres.cat/sumari/index.php?cont=article&article_id=418

Víctor Pàmies: «Joana Raspall. Les frases fetes, les frases que ens fan» (Sant Feliu de Llobregat, 30.04.2013) http://vpamies.dites.cat/2013/05/any-joana-raspall-taula-rodona-les.html

Mots botànics a CD1M http://www.rodamots.com/tema.asp?tipus=bot%E0nica

Cada dia un mot / 3193 / dimecres, 3 de juliol del 2013

menar  (v)

Conduir, guiar, portar.    Mena les vaques a pasturar.    Les seves petjades ens han menat al lloc.    Aquest camí mena a la font.    El ritme de vida que porten els menarà a la ruïna.

[Etimologia — Del llatí vulgar minare, 'empaitar, conduir animals', llatí clàssic minari, 'amenaçar'; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.]

El camí no mena enlloc; l'han fet massa curt. Estira'l, estira'l fins que arribi a l'entranya del bosc! L'hi esperen follets en cases de molsa. Anys i panys fa que el criden de nit; anys i panys fa que el busquen de dia... El camí no hi va mai; no té peus. Si li dónes els teus i jo els meus, potser caminaria... i estirant-lo tots dos bosc endins ben segur que aviat el duríem on no arriben els altres camins.

Joana Raspall, «El caminet»

*** «Tot i passant-hi, | els camins de la vida | no sé on menen», fan uns versos de Joana Raspall. Els d'«El caminet» sabem on menen però no sabem d'on vénen: si algú sap de quin llibre són, que ens ho digui i ho afegirem. ***

El blog sobre Joana Raspall http://joanaraspall.blogspot.com

«Joana Raspall rep la medalla centenària de la Generalitat»  http://www.ara.cat/llegim/Joana_Raspall_0_948505345.html

Cada dia un mot / 3194 / dijous, 4 de juliol del 2013

brancatge  (m)

Conjunt de branques d'un arbre, brancada, brancam.    El brancatge era tan dens que amb prou feines podíem veure el cel.

[Etimologia — De branca, d'origen incert, però probablement preromà, d'un indoeuropeu arcaic wranka, 'extremitat de quadrúpede', que degué passar a significar translatíciament ramificacions dels arbres.]

Sóc la branca més vella que resta en aquest arbre que ara llueix l'esplèndid brancatge vigorós. Passant, les primaveres hi han fet riques brotades, i l'han cobert de flaire l'amor de tantes flors. Per la mateixa rel em sento sostinguda; en la mateixa saba hi trobo nodriment. Quan la destral m'abati, caduca, improductiva, jo, lluny de la brancada, sentiré enyorament.

Joana Raspall, «Vellesa», dins Jardí vivent (Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2010), reproduït a Paraula encesa (Barcelona: Viena, 2012)

*** Aquesta setmana: mots i versos de Joana Raspall amb motiu del seu centenari. ***

Brancatges http://ca.photaki.com/pictures-brancatge-p1

Joan Puigmalet: «Els diccionaris de Joana Raspall amb Jaume Riera i Joan Martí» http://lexicografia.blogspot.com/2013/04/els-diccionaris-de-joana-raspall-amb.html

Cada dia un mot / 3195 / divendres, 5 de juliol del 2013

aconseguir  (v)

Arribar caminant, corrent, nedant, etc., a ajuntar-se (a una persona o a una cosa que va al davant).    Si no camineu més de pressa, no els podreu pas aconseguir.    Si no us torbeu pel camí, els aconseguireu abans d’arribar a la collada.

[Etimologia — Derivat del llatí consequi, 'seguir'.]

Només amb un somriure que em facis, tot passant, ja m'omplo d'alegria i veig el món més gran. No em pesa la cartera; si fas el pas lleuger, no em quedaré endarrere, ja t'aconseguiré.

Joana Raspall, «Només», dins Font de versos (Barcelona: Baula, 2003)

*** Aquesta setmana: mots i versos de Joana Raspall amb motiu del seu centenari. ***

Feliu Formosa sobre Joana Raspall http://lletra.uoc.edu/ca/autora/joana-raspall/detall

Blog de l'Any Joana Raspall http://anyjoanaraspall.blogspot.com/

Joana Raspall travessa fronteres

La comissària de l'Any Raspall, la Carme Arenas, va convidar el poeta palestí Basem Al-Nabriss a l'acte del centenari al Palau de la Generalitat. I ell en va fer un article al diari digital més important en llengua àrab que té la redacció a Londres:  El Elaph.

Definitivament, el testimoni de la nostra Joana travessa fronteres!

La Biblioteca Torras i Bages enceta el seu particular homenatge a Joana Raspall

A la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès, encaren durant aquest mes el seu propi homenatge a Joana Raspall. Durant el mes de juliol hi exposaran l'exposició Escaleta de versos, Joana Raspall graó a graó. Han creat també LA MALETA DE LA JOANA amb diferents objectes i lectures per tal que els lectors que vulguin puguin conèixer més a fons la Joana i la seva obra. I obren també la biblioteca a visites guiades per a casals d'estiHu i esplais. Tot això, i més, ho trobareu al Blog de la Zum Zum, el blog infantil de la Torras i Bages.

TN Produccions ha creat aquest petit curt titulat JOANA RASPALL, UNA VIDA DE LLIBRE  per a donar a conèixer la vinculació de Joana Raspall amb la biblioteca Torras i Bages. En aquest documental s'explica als nens i nenes qui és aquesta poetessa i com va salvar el fons català de la biblioteca vilafranquina durant la guerra civil.




I a la tardor, juntament amb les biblioteques del Penedès i el Centre de Recursos Pedagògics de l'Alt Penedès tenen ja muntades un seguit d'activitats de cara a donar a conèixer la figura i l'obra de la Joana a les escoles i al públic en general.

Felicitació a la Joana des del blog Mascaró de proa (Josep M Aloy)

I encara més:  un excel·lent article-felicitació a la Joana del crític de literatura infantil i juvenil Josep M Aloy -i membre també de l'Eixam- al seu blog Mascaró de Proa.

El centenari de Joana Raspall a la Generalitat: la cerimònia completa.

La nostra amiga -i filla de Joana Raspall-  Imma Cauhé ha penjat al seu blog un video complet de l'acte d'ahir. Si el voleu veure aquí el teniu:

Si aneu al seu blog podreu llegir una ressenya completa de l'acte i dels parlaments que s'hi van fer.

L'acte del centenari a El PUNT/AVUI

Ernest Cahué, nét de Joana Raspall, va recollir en nom de la seva àvia la Medalla Centenària de mans del president Artur Mas        Foto: JUANMA RAMOS.

Un mirall, una llum centenària

02/07/13 02:00 - BARCELONA - BERNAT SALVÀ

Emotiu homenatge al Palau de la Generalitat a Joana Raspall, que ahir va fer cent anys

“Aquests actes els fem perquè la gent amb dubtes tingui referents, miralls, punts de llum com Joana Raspall.” El president Artur Mas es referia així a l'escriptora en un homenatge ahir al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, que va aplegar mig miler de persones. Va ser l'acte principal del centenar d'activitats que s'organitzen enguany amb motiu de l'Any Joana Raspall, i que ahir coincidia amb els cent anys del naixement de l'escriptora, poetessa, filòloga i bibliotecària. Tota la xarxa de biblioteques (Generalitat, Diputació i Ajuntament de Barcelona) va promoure també ahir la lectura continuada de poemes seus.

Joana Raspall no va poder assistir finalment a l'acte, perquè fa dues setmanes va tenir un accident domèstic i encara s'està recuperant. El seu nét, Ernest Cahué, va rebre de mans d'Artur Mas la Medalla Centenària que atorga la conselleria de Benestar i Família, i va dir, de part de l'autora: “En aquest país només tots junts anirem endavant” i “Desitjo que us estimeu i feu de Catalunya una terra estimada i un país normal”.

L'acte va començar gairebé a tres quarts de vuit del vespre amb el saló Sant Jordi ple a vessar, i dues sales més habilitades amb imatges de vídeo en directe, per donar cabuda a tots els assistents. Carme Arenas, comissionada de l'Any Joana Raspall i presidenta del PEN català, va fer un repàs de la trajectòria de l'homenatjada i en va destacar “la immensa vocació de servei” a la comunitat i el “domini absolut de la llengua en tots els seus registres”. També va lloar la seva obra per a infants i els diccionaris que va publicar.

Un vídeo amb la participació de destacades personalitats del món de la cultura va aprofundir en la tasca ingent que ha fet Joana Raspall al llarg de gairebé vuitanta anys, que va des de la producció literària, els treballs filològics i la promoció de la literatura catalana fins a les classes clandestines de català en l'època més fosca del franquisme. També va recordar paraules seves, com: “M'estimo els mots perquè hi ha l'ànima de tota la gent.”

L'alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Jordi San José; la consellera de Benestar i Família, Neus Munté, i l'escriptor i poeta Feliu Formosa també van parlar de l'obra, la personalitat i l'aportació a la cultura catalana de Joana Raspall. Formosa va recordar versos com “Respira fort, que l'aire és teu / i l'aire i tot et poden prendre”. Artur Mas, l'últim a parlar, va destacar que “al llarg de cent anys, Joana Raspall ha viscut dues dictadures, dues guerres mundials i una guerra civil; les persones que en aquestes condicions no han llançat la tovallola es mereixen un reconeixement, són un far que il·luminen els altres”. L'acte es va tancar amb el cor infantil Tic Tac i tots els assistents cantant l'himne nacional de Catalunya.

Felicitats, Joana!!!!

Avui celebrem més que un centenari, celebrem que la Joana Raspall, la "nostra" Joana de les clares paraules és amb nosaltres com a testimoni vivent d'una generació única que ho ha posat tot al servei del seu país, de la seva cultura, de la seva llengua. Vocació de servei humil, constant, picant pedra dia a dia sense perdre l'entusiasme encara que les nuvolades ennegrissin el cel. I ara que vivim temps d'il·lusions renovades és de justícia agrair la feina feta a aquells que ens han precedit en el camí. Com la Joana, que va inventar la poesia per als infants d'on gairebé no n'hi havia, va "preservar-nos els mots" en diccionaris fets pacientment i amagats en capses de sabates esperant temps millors, va oferir-nos un teatre intel·ligent, divertit i tendre, va ensenyar la nostra llengua a casa seva perquè a les escoles no existia. 

Avui la Joana fa cent anys. Nosaltres els fem amb ella, el país els celebra convençut que el seu llegat romandrà amb nosaltres per sempre. I ens ajudarà a ser millors persones, més nobles, cultes, riques, lliures, desvetllades i felices.

Des de l'Eixam d'amics de la Joana Raspall només podem donar-te gràcies, Joana. Gràcies per haver-nos acollit, per haver pogut gaudir de la teva saviesa humil, de la teva poesia tendra i musical plena de sentiments i interrogants, per haver-nos ofert -gairebé d'amagat- el teu testimoni de compromís. Ens vas  ensenyar a estimar el vers senzill i profund de l'haiku. Avui te l'oferim nosaltres, a tall de celebració:

Amb cent espelmes

fem bandera agraint-te

el teu mestratge.

Bufem-les ara,

Joana! Tes paraules

tindrem per sempre.

Uns altres prenen,

JOANA, tes paraules.

Desig de terra.

I per postres un pastís fet amb un eixam d'activitats, homenatges, exposicions, recitals, articles, actes... que mostren que al teu darrere hi ha tot un país que t'estima i agraeix la teva feina.  Avui, al Palau de la Generalitat,  bufarem amb tu les espelmes.

GRÀCIES, JOANA!