En destaco dues consideracions que em semblen importants: el fet que la justificació de l'Any Raspall, més enllà de la celebració del centenari, rau en la importància de la seva obra en si mateixa; i que no deixa de ser significatiu que aquesta obra (variada en gèneres, rigorosa i, sobretot, necessària) hagi passat tan desapercebuda no només al gran públic sinó al mateix gremi. La reivindicació de l'obra completa amb que acaba l'article em sembla, doncs, plenament justificada. Ara falta que, com diu Abrams, algú es decideixi a fer el primer pas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada