dimecres, 3 de desembre del 2014

Et recordem, Joana, amb els teus versos


L'any passat penjàvem aquest haikú amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, tan bellament il·lustrat per la Mònica Gispert. Estàvem en plena celebració de l'Any Raspall i la Joana era encara entre nosaltres. Avui ja no hi és, però els seus mots ens acompanyen i ens conviden -com sempre feia ella- a gaudir de la vida i tots els seus tresors. Però per a això cal estar amatents, amb l'orella ben atenta.
Avui a l'aula et recordarem i ho farem amb els teus versos.
#RecordemRaspall




Blogger Maria Josep Escrivà ha dit...
Gràcies, August, pel recordatori. Mentre una poeta, o un poeta, viu, amb la seua vida fa possible la dels seus versos; quan ja no hi és físicament, canvien les funcions, i els versos són els encarregats de continuar mantenint viva, o viu, el poeta.
Des de la nostra editorial la recordem també.
4 desembre de 2014 1:47  Elimina
Blogger Jordi ha dit...

En homenatge a l'estimada Joana,

Vas emmotllar amb mans d'argila
mots de marbre.
La llum, sempre la llum,

darrere del sentit.

És un poema molt petit en comparació a la seva obra. El deixo com a comentari en el vostre bloc a fi de compartir la tristor i l'alegria. Mai, del tot, no ens deixarà la Joana.

Jordi

4 desembre de 2014 7:51 Elimina


Miquel Moreno
Ahir a les 8:57
 
Només mantindren vius els nostres poetes i poeteses si els seus mots nodreixen, rera dia dia, els nostres afanys quotidians. Un bell record de la Joana Raspall amb aquesta nota compartida. Gràcies!
 
La veu de la Joana és una veu que "ha fet ser de mots" a moltes lectores i lectors. La seva veu sempre ens farà companyia!


3 comentaris:

Maria Josep Escrivà ha dit...

Gràcies, August, pel recordatori. Mentre una poeta, o un poeta, viu, amb la seua vida fa possible la dels seus versos; quan ja no hi és físicament, canvien les funcions, i els versos són els encarregats de continuar mantenint viva, o viu, el poeta.
Des de la nostra editorial la recordem també.

Jordi Solà Coll ha dit...


En homenatge a l'estimada Joana,

Vas emmotllar amb mans d'argila
mots de marbre.
La llum, sempre la llum,

darrere del sentit.

És un poema molt petit en comparació a la seva obra. El deixo com a comentari en el vostre bloc a fi de compartir la tristor i l'alegria. Mai, del tot, no ens deixarà la Joana.

Jordi

August G. i Orri ha dit...

Gràcies als dos pels vostres comentaris.
N'aixeco acta poètica i els escampo al vent...