dissabte, 18 de gener de 2014

T'envio paraules (exposició de Sílvia Arniches sobre poemes de Joana Raspall)



Els ressons de l'any Raspall encara duren. Des del dia 13 de gener, la pintora vilafranquina Sílvia Arniches exposa el seu treball plàstic (pintures i instal·lacions) a partir de poemes de la Joana, sobretot dels seus haikús. L'exposició porta per títol T'envio paraules i és un recull d'altres treballs anteriors que la pintora ha concebut ara com un homenatge. L'exposició ja va estar exposada a la Biblioteca Torras i Bages durant el novembre passat.

Si us interessa ara la podreu veure fins el dia 26 de febrer  a:

Sala del Claustre de St Francesc
de dilluns a divendres, de les 5 a les 7 de la tarda; 
dissabtes i diumenges al matí, de les 11 a les 2.

També mirarà de tenir obert i ser-hi personalment, els dissabtes i diumenges a la tarda de 2/4 de 7 fins 2/4 de 8.

Us adjuntem unes paraules de presentació de la mateixa pintora:

Les belles, sàvies i sensibles paraules de Joana Raspall ja fa temps que em van captivar.
Em dic Sílvia Arniches Hill, sóc de Vilafranca i, entre d'altres coses, pinto. He participat en exposicions col·lectives, també al Firart, tinc alguns premis de pintura, i he fet exposicions individuals.
Justament va ser el 2010 en què dues exposicions meves, Gotes de lluna i Haikús al vol, les paraules de Joana Raspall s'hi van fer presents a través d'uns quants petits/grans tresors que són els seus haikús. Aquell mateix any vaig tenir el goig de conèixer-la i poder-li ensenyar el que havia pintat.

D'aleshores ençà, la seva poesia forma part del meu imaginari, i tot aprofitant que enguany ha complert cent anys, per commemorar-ho, he realitzat l'exposició T'envio paraules (títol tret d'un vers del poema La llengua pròpia), amb pintures i instal·lacions que s'inspiren en poemes seus adreçats al públic més jove, però que tanmateix considero que són vàlids per a tothom, gran o petit.
De la seva gran obra només n'he pogut triar uns quants que he intentat que reflecteixin la seva atenta observació de la natura, de la vida quotidiana, la seva grandesa de vocabulari i domini de la llengua,la seva imaginació, la seva sensibilitat pel detall, per la reflexió i, en definitiva, pels sentiments i el pensament.

Espero que en gaudiu tant com jo ho he fet.

Sílvia Arniches Hill