divendres, 6 de desembre del 2013

"…que durin més que jo, al cor dels altres."


Ahir vam acomiadar la Joana. Amb una cerimònia senzilla on va destacar un moment emotiu: quan tres dels seus néts van recitar poemes de l'àvia. Per sobre de la tristor els versos de "El ratolí" i l'"Alegria" ens van arrencar un somriure. I trencant el protocol d'aquestes situacions, l'Ernest Cauhé, un dels néts, va demanar un aplaudiment. Per tota l'església van ressonar les mans dels que hi assistíem. I es va allargar més enllà de l'habitual. Tots retíem un darrer homenatge a la Joana, la de les paraules clares, la del servei al país, l'amiga, l'àvia, la mare…
Descansa en pau, Joana, tingues clar que has aconseguit allò que escrigueres fa temps i que apareixia al teu recordatori:

"Vull deixar amor 
i somnis i paraules
que durin més que jo,
al cor dels altres."


Al seu blog, l'Imma Cauhé, penjava ahir una història preciosa, la d'una nena que, de camí a l'escola, deixava una carta a la bústia de la Joana, el dia que va saber que s'havia mort.

I el Josep M Aloy escrivia al seu blog, també ahir, unes paraules sobre el darrer llibre presentat: "Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any"

Els principals diaris en català, el Punt/Avui i l'ARA van tenir un espai per a la Joana (l'ARA, a més li va dedicar l'edició i va escampar poemes seus per totes les pàgines) Aquí en teniu una mostra:










1 comentari:

Anna Badia ha dit...

Gràcies Eixam d'amics de la Joana Raspall per continuar compartint el seu valuós llegat, les diverses maneres de retre-li homenatge i les diferents veus de comiat.